La nostra tasca està destinada a tota persona que estigui en procés d’adquisició d’eines que li permetin esdevenir un ésser amb la capacitat d’ auto determinar-se com a individu, considerant l’ampli ventall d’àmbits en els quals les persones ens podem desenvolupar.
Tanmateix, no oblidem que les dificultats per a adquirir l’autodeterminació personal
com a camí de ser subjectes realment lliures són majors en aquells grups amb
desavantatges relatius respecte a la resta i que, la infància i l’adolescència són
crucials en l’adquisició de recursos pel desenvolupament personal i social. Per tant, val a dir que la nostra intervenció està centrada en els infants, joves i aquelles famílies en risc d’exclusió social. Ens referim a individus que, per diferents circumstàncies, no han tingut les mateixes oportunitats que la resta per a desenvolupar-se ni estructurar la seva personalitat a partir d’uns referents clars i significatius, d’uns entorns propers i afavoridors, rics en experiències, amb possibilitats estimuladores quant a aprenentatges positius, espais de socialització i la possibilitat de desenvolupar i rebre els recursos personals i socials per a afrontar les dificultats que apareixen durant el desenvolupament amb èxit.
Possiblement tampoc s’hagin cobert d’una manera òptima les seves necessitats
bàsiques (salut, protecció, educació, refugi, etc.) ni afectives en el sentit que no s’han sentit acollits, estimats, valorats, acceptats ni acompanyats en la seva evolució i desenvolupament general.
Dins d’aquests infants i joves en risc, trobem també a aquells que pateixen deficiències físiques i/o psíquiques. Definim doncs, a aquestes persones de la mateixa manera que ho fa la Organització Mundial de la Salut, quan fa referència als aspectes negatius de la interacció entre un individu amb una condició de salut donada i els factors contextuals (ambientals i personals). És el terme genèric que engloba tots els components:
deficiències – problemes en les funcions fisiològiques o en les estructures corporals
d’una persona que poden consistir en una pèrdua, defecte, anomalia o qualsevol altra desviació significativa respecte a la norma estadísticament establerta – limitacions en l’activitat i restriccions en la participació. D’aquesta manera expressa els aspectes negatius de la interacció entre un individu amb problemes de salut i el seu entorn físic i social.
Aquesta concepció afavoreix la intervenció psicoterapèutica i socioeducativa amb el col·lectiu, ja que implícitament convida a treballar amb les possibilitats de la persona i també amb el seu entorn de cara a millorar el desenvolupament de la interacció. Reparteix la “responsabilitat de la discapacitat” i per tant afavoreix el funcionament i la integració social. L’aïllament que han promogut durant molts anys les diferents teories sobre la discapacitat es veu ara contrarestat per aquesta nova visió.
6
La diversitat és una característica de la conducta y condició humana que es manifesta en el comportament i manera de viure dels individus, així com en les seves formes de pensar, individual i grupal i té relació amb el teixit social.
Cal treballar molt encara en l’assoliment d’una cultura per la pau i la convivència amb la diferència, basada en la mediació i la negociació com a fonts de resolució dels conflictes propis de les relacions socials.
